La malaltia del parkinson

Que és?
És una malaltia del sistema nerviós central i es caracteritza per ser un sofriment crònic degeneratiu. Tot i que encara no és possible la cura, en les últimes dècades s'han fet avenços fonamentals en l'aclariment de les causes així com en la teràpia de la malaltia de Parkinson. 

Com s'orrigina?
La malaltia Parkinson s’origina quan es deterioren o moren les cèl·lules nervioses d’una àrea del cervell anomenada substància nigra. Les neurones d’aquesta àrea produeixen dopamina, que és un missatger químic encarregat de transmetre els senyals des de la substància nigra a una altra part de cervell. La pèrdua d’aquesta substància fa que el pacient sigui incapaç de dirigir i controlar els seus moviments de forma normal.
Els malalts de Parkinson, normalment, perden el 80% de cèl·lules productores de dopamina.

Quins simptomes té?
Té quatre símptomes principals:
-Tremolor: a les mans, braços, cames, mandíbula i cara.
-Rigidesa de les extremitats i el tronc.
-Lentitud del moviment.
-Inestabilitat en la postura i pèrdua de coordinació.

Com es tracta?
La malaltia actualment no té cura. Tot i això hi ha diversos tractaments experimentals per frenar-la una mica o alleujar-la.
Un d’aquestos tractaments és la estimulació perifèrica cerebral que consisteix a implantar petites agulles de titani al cartílag de l’orella. Als pacients tractats s’observa una detenció del desenvolupament de la malaltia i, fins i tot la gairebé desaparició.