Des d'un bon principi sempre hi ha hagut un estereotip de bellesa idealitzat per les persones. L'estereotip de la dona és el que més a canviat al llarg del temps:
A la prehistòria el més important era la supervivència i per això la dona ideal era grassoneta i amb els òrgans reproductius marcats per a puder donar a llum sense morir.
A Grècia l'ideal de dona era un cos que guardés perfecta harmonia en les proporcions (els cos havía de ser set vegades el cap). Era un cos musculós sense uns atributs sexuals gaire grans.
Al Barroc estava caracteritzat per l'edat de la aparença i la coqueteria, per això la dona es representava grassoneta i de pell blanca, signe de riquesa i poder.
Al segle vint l'ideal de dona era rosseta, de pell blana, innocent...com la nina Barbie.
A Grècia l'ideal de dona era un cos que guardés perfecta harmonia en les proporcions (els cos havía de ser set vegades el cap). Era un cos musculós sense uns atributs sexuals gaire grans.
Al Barroc estava caracteritzat per l'edat de la aparença i la coqueteria, per això la dona es representava grassoneta i de pell blanca, signe de riquesa i poder.
Al segle vint l'ideal de dona era rosseta, de pell blana, innocent...com la nina Barbie.
Les noves tecnologies com la televisió amb anuncis, sèries, pel·lícules... i els videojocs en 3D han creat l'ideal de la dona atlètica, pell broncejada, de caràcter fort i prima amb curves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada