La dona durant el llarg de la història, però més aviat si parlem de l'antiguitat es veia com un objecte, una discriminació respecte a l'home pel que fa al desenvolupament de funcions i rols socials.
Als mitjans del s.XX la dona ha passat per diversos estereotips:
- De "rossa, tonta i consumista" (Marylin Monroe) a haver de tenir un cos inabastable alt, prim i asexual, (chica Bond).
- I finalment, a reproduir el model de dona masculina i agressiva (Lara Croft, de Thomb Raider).
Hi han dos tipus de bellesa, però han anat evolucionant al llarge del temps:
- Bellesa natural. La susciten els objectes de la natura, no correspon a cap creació humana, sinó que la trobem, ens ve donada. Són objectes bells d' aquest tipus una flor, un grup de núvols sobre el mar, una cara bella.
- Bellesa artística. La susciten les obres d' art, que han estat creades pels humans. Trobem aquest tipus de bellesa en una pintura, una escultura, un sonet.
La relació entre aquets dos tipus de bellesa ha variat al llarg del temps. Durant molt de temps, es va considerar que l' art era una còpia de la natura. D' aquesta manera, la bellesa artística depenia de la bellesa natural. Es considerava que l' art era bell en la mesura en què aconseguia reproduir l' harmonia i la perfecció dels objectes naturals.
En la modernitat, la creació artística ja no es concep com un mirall de la realitat, sinó com una manifestació de la llibertat i creativitat humana. L'artista ja no està obligat a seguir les lleis del món natural en les seves obres. Per aquest motiu, ja no es valoren segons els criteris naturalistes ni imitatius, sinó que se'ls dóna valor i importància per elles mateixes.
També podriem dir que a partir de l'estereotip de bellesa actual s'han basat diferentes empreses de cosmètica, peluqueríes... I fin i tot de joguines, com es el cas de la nina Barbie. (Una noia alta, prima, rossa...).
Resumint, que si comparem l' estereotip ideal de les noies de l' antiguitat a les actuals han canviat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada