Dissertació sobre les representacions del cos humà.

La primera figura, la Venus de Willendorf, és una figura prehistòrica. Es caracteritza per una figura femenina amb grans pits i obesa. Donava culte a la fecundació. Si la Venus la comparem amb la Barbie, verem que són dos estils completament diferents. La Barbie és el tipus de noia que tot home desitja. A part d’un juguet lúdic, la Barbie pretén ser l’exemple de tota nena adolescent. La Venus de Milo es diferencia de la Venus de Willendorf per tenir el tors sense cap acumulació de grassa. Les tres gràcies eren el tipus de dona perfecta per als homes en el segle XVII. No estan obeses, però tampoc primes.

Lara Croft (Tom Raider), és un personatge d’un videojoc d’acció, que, a causa de la popularitat, s’han produït vàries pel·lícules. Aquesta, és una dona musculada i forta, amb l’aspecte masculí i de dona agresiva. Lara Croft es reivindica que les dones també poden actuar en pel·lícules d’acció.

Nosaltres creiem que el model de bellesa és un factor cultural, ja que per atreure a l’espectador, hi ha d’haver una mena d’atracció sexual.

Article d’opinió i síntesi de l’activitat

El model de dona d’avui dia és bastant comú entre totes les persones. Pel que fa els homes, les dones perfectes son aquelles rosses o morenes, d’una altura considerable. Si ens situem en el tors, destacaríem el volum dels pits i la quantitat de corbes que té. La part inferior esta formada per unes cames ni molt llargues ni molt curtes.

El model preferit de les dones seria un home, de cabell no molt llarg, amb una gran bellesa facial. Una de les coses més important seria el tors, sobretot els abdominals i els pectorals. Un abús de músculs perd tota la bellesa, ja que pot produir en moltes ocasions ‘fàstic’.

En la televisió i el cinema,es mostren persones molt belles, produint de vegades, un trastorn en l’espectador. Aquest trastorn es produeix normalment en els adolescents, més en les noies que en els nois. Aquestes sensacions que nota l’adolescent de que ell no es tan bell, fa que es vulgui assemblar al de la televisió o simplement, canviar el seu físic, deixant de menjar o trastornar-se psicològicament. Aquestes sensacions produeixen malalties com l’anorèxia o la bulímia.