L'anorèxia nerviosa és una malaltia causada per un trastorn del comportament alimentari molt greu que ve donada perquè es volen controlar tots els aliments que s'ingereixen i que les causes de l'aparició poden ser les ganes de tenir una bona salut, l'aparició de pudor, desagrat i fins i tot fàstic al fet de menjar, o de voler ser una persona perfecta en tots els aspectes. La persona que ho pateix redueix la ingestió de menjar, i en conseqüència l’ ingrés d'energia al cos, que provoca una pèrdua progressiva de pes. Es produeix a les persones que pateixen una forta pressió ambiental i autoexigència en ells mateixos.
CARACTERÍSTIQUES
Es caracteritza per la por a augmentar el pes i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que la persona que ho pateix es vegi obesa encara que tingui un pes correcte. Per aquest motiu, el malalt inicia una disminució del pes mitjançant dejunis i menjant poc. La malaltia afecta sobretot a les dones menors de 25 anys. Últimament, molts psicòlegs discuteixen molt sobre aquest tema ja que determinades actituds modernes com portar la roba cada vegada més atapeïda o l'aparició de models de passarel·la cada vegada més primes pot influir negativament en l'ànim de moltes joves que intenten aconseguir el cos perfecte que la societat sembla que demana.
EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA
L'anorèxia nerviosa no només consisteix a deixar de menjar per por d'engreixar, també suposa no acceptar-se a un mateix. S'associa la primesa a la recerca de la perfecció i de la felicitat. Per això les persones afectades limiten 
la quantitat d'aliments que ingereixen.
L'inici de l'anorèxia es relaciona a la no acceptació dels canvis corporals durant l'adolescència(increment ràpid de pes, canvis importants en la vida, complexos referents al físic o problemes de relació).
Quan la malaltia ja està avançada es produeix una distorsió de la imatge corporal: la persona es veu grassa encara que no sigui així, i com "grassa" per a ella és un defecte, intenta assolir la perfecció i mai no pararà de voler aprimar.
http://www.youtube.com/watch?v=JiCtVCS0zfo
CONSEQÜÈNCIES
L'anorèxia afecta la majoria dels sistemes de l'organisme. Per exemple, afecta el sistema nerviós causant apatia, irritabilitat i depressió, pensaments confusos, memòria pobre i insomni. Els anorèctics poden perdre bastant massa corporal(20% o fins i tot 60%), tot i que hi ha casos en que no en perden tant, n'hi ha d'altres que en perden fins a la mort. En les dones, la insuficiència de massa corporal fa que deixin de tenir la regla, i en els homes problemes d'erecció. Un altre símptoma és la mancança d'interès sexual.
La poca quantitat de reserves energètiques pot tenir com a conseqüències: una major intolerància al fred, ja que l'anorèxic sol sentir més fred que la mitjana de les altres persones; atròfia muscular, ja que els músculs i els teixits en general necessiten proteïnes i nutrients per a regenerar-se; menor duresa òssia; reducció de la qualitat i de l'aspecte d'ungles; pèrdua de cabell; pell seca, groguenca i coberta de pèl fi; peus i mans inflades; anèmia, a causa de la ingesta insuficient de ferro i proteïnes; afectació del sistema cardiovasc
ular: el cor es debilita, apareix bradicàrdia i hipotensió; augment de la susceptibilitat a infeccions a causa de la baixada de defenses per manca de nutrients o leucopènia; dolor abdominal en asseure's degut a la pèrdua de greix; la disminució de la grandària de les genives, menor duresa dental i hipertròfia de les glàndules salivals. També pot provocar diabetis insípida.
En casos de major gravetat pot haver deshidratació, arítmies importants, xoc, malnutrició greu i mort per inanició. A Espanya, la mortalitat per anorèxia actualment es troba entre el 5% i el 10% de les persones que la pateixen.
TRACTAMENTS
El pacient anorèxic normalment no es tracta pel seu propi desig, sinó que ho fa impulsat per les famílies o la parella. En la majoria dels casos nega la importància del seu trastorn i assumeix un comportament poc col·laborador. El suport dels amics i la família és essencial en l’evolució i la millora de la malaltia.
Els tractaments són bastant llargs i complexos però no s’ha d’oblidar que la recuperació és possible. No hi ha un tractament únic, estàndard, sinó que s’ha d’adaptar a les característiques de cada persona. L’objectiu primordial és aconseguir una alimentació normal i, per tant, unes conductes d’alimentació adequades.L'anorèxia no es tracta només amb una realimentació, sinó que el pacient és sotmès a tractaments psicològics que l'ajuden a tenir una millor imatge del seu cos i a recuperar les ganes de menjar.
INCIDÈNCIA
L'anorèxia afecta especialment a dones(a Espanya el 90% de casos afecten a dones). L'edat d'afectació és principalment en adolescents, però cada vegada es detecten més casos en adults i infants(a Espanya hi ha casos de nens i nenes anorèctics de sis anys d'edat). Estudis calculen que prop d'un 6% de la població entre 12 i 21 anys té un tipus de trastorn alimentari.
La segona conclusió que hem arribat a partir de les dades recollides dels alumnes de tercer d'ESO sobre els minuts d'esport per setmana és que la mitjana és 349,5 
I per finalitzar les últimes dades són sobre el nombre de cigarrets per setmana, on hem tret la conclusió que de mitjana els alumnes de tercer d’ESO fumen 4,1666... cigarrets per setmana, hi ha una desviació típica de 5,45 i el coeficient de desviació és 1,308*. Com que és molt elevat vol dir que el grau de dispersió de les dades és molt gran, i que per tant, les dades es desvien bastant de la mitjana. 
